El centre de Barcelona atrau a nacionals i estrangers per a comprar propietats.
Comença l'any 2011 amb bon to immobiliari al centre de la Ciutat Comtal, amb l'arribada d'inversors i de senzills amants de la ciutat, cercant bons preus en apartaments de segona ma.
Acabada la tempesta immobiliària de finals del 2007 i començament del 2008, que va representar un any de sequera en la venda d'immobles, només queda creixer.
Després que el mercat hagi produït pujades fora de mida pel que respecta als preus, motivades pel diner fàcil que donaven bancs i diferents entitats financeres, va esdevenir allò que era llògic, es va desinflar el gran globus, i van abaixar-se els preus d'una manera important que, avui en dia, podem valorar en una mitjana del 40%. Certament, si fem una mitjana nacional podrem veure que la demanda ha crescut ben poc, prenent com a referència els darrers anys precrisis, però amb aquestes evaluacions s'arriba a caure en dos errors fonamentals:
- Primer, realitzar les comparacions tot prenent com a marc de referència els anys en els que l'activitat del sector va esdevenir fora de mida i amb un creixement inexplicablement no selectiu, al llarg i a l'ample de l'estat espanyol.
- Segon, analitzar l'actualitat amb paràmetres no diferenciats per províncies, zones, tipus d'habitatges, nous o de segona mà.
Sovint escoltem als analistes que parlen de l'activitat inmobiliària nacional i, amb llògic pessimisme, assenyalen els grans stocks d'immobles a estrenar i buits que les constructores acumulen dins les zones perifèriques de les ciutats.
Pensar en el mercat immobiliari com si fos una gran borsa on es medeix només l'oferta general del producte, és un error ja que la demanda és selectiva: qui necessiti un immoble al centre de Barcelona, Madrid o San Sebastià, ni es fixarà en una propietat que es trobi a 20, 30 o 40 km del centre de les importants capitals d'Europa, per més econòmics que es puguin aconseguir.
L'oferta queda clarament diferenciada per una gran quantitat de factors i per tant també la demanda. Els grands stocks de vivendes construïdes en terrenys requalificats hauran de seguir esperant, potser el creixement demogràfic, el moviment llògic i permanente del centre cap a les perifèries per part de famílies que cerquen tranquilitat, o la intervenció del estat amb plans de promoció.
Parlar de l'activitat immobiliària i pensar només en les promotores (constructores), seguirà sent un error: en les zones cèntriques l'activitat de construcció és mínima i la problemàtica de les empreses constructores és diametralment oposada a la de les empreses d'intermediació, ja que aquestes no acumulen grans stocks comprats o construïts a preus anteriors. A Barcelona centre constatem, en particular dins l'activitat de la nostra empresa dedicada a la compraventa d'immobles al casc antic de la ciutat comtal, que, des de finals de l'any passat, s'està donant un creixement sostingut de la demanda tant per part de nacionals com d'estrangers, els qui es senten atrets pels preus actuals de les propietats, ja que aquests són més baixos que els que es troben als centres urbans d'altres importants capitals europees.
La ciutat creix, any rere any, de manera constant i la seva difusió a nivell internacional com a marca és important. Activitats esportives diferents amb els seus tornejos i les seves estrelles, l'història cultural de la ciutat amb les seves figures cimeres i el seu art transgressor, les diferents alternatives turístiques d'una ciutat amb mar, la seva gastronomia tant destacada, els seus importants congresos, la creixent consolidació com a ciutat d'atractiu pel colectiu gai: en fi, que és fàcil d'entendre que aquell qui ve de París, Londres o Milà a comprar una segona residència, o sencillamente qui cerqui realitzar una inversió destinada a la renda, no trobi pas el mateix comprar al centre de Barcelona que a la seva perifèria.
